Posem fre a la prostitució i a la tracta de dones

24 Jul Posem fre a la prostitució i a la tracta de dones

“NINGUNA MUJER NACE PARA PUTA”

Sonia Sánchez, supervivent de la prostitució i activista per l’abolició.

Personalment, entenc la prostitució com la forma més explícita i extrema de l’exercici de sotmetiment violent de les dones a mans del masclisme.

És una forma evident d’explotació de ser humans, fonamentalment de dones i nenes, i constitueix una veritable xacra social que cal combatre i erradicar.

No concebo l’assoliment de la plena igualtat entre dones i homes mentre els homes continuem comprant, venent, explotant, extorsionant i traficant amb dones i nenes amb l’objecte de per satisfer els més baixos instints i les més obscures passions personals i sexuals. La mera existència de la prostitució ja posa en evidència la igualtat efectiva.

Alguns governs europeus han legislat en sentit abolicionista vers la prostitució, de Suècia a França o Irlanda, per posar alguns exemples. Comparteixo l’essència i fonaments d’aquestes lleis, que intenten legislar des de la base de la persecució de l’explotador i del client-putero, comprador de sexe. Aquests governs han valorat la prostitució com a una forma de violència extrema vers les dones, i han posat l’èmfasi, entre d’altres, en:

• penalitzar els homes explotadors, que comercialitzen i s’enriqueixen amb la tracta de persones,
• persegueix i aplica tot el pes de la llei en aquells que compren serveis sexuals, amb multes econòmiques elevades i amb penes de presó.
• posa en marxa accions i plans per ajudar i educar les dones prostituïdes, la majoria d’elles procedents de zones molt empobrides, al mateix temps que ofereix cobertura institucional per ajudar-les a sortir d’aquesta xacra.

Crec que és clau en el manteniment i proliferació de la prostitució al nostre país, que la demanda masculina massiva de compra de sexe, en una immensa majoria dels casos, de compra i comercialització dels cossos de les dones, és encara avui dia, socialment tolerada i consentida. Aquest element d’acceptació social, esdevé una ferma i arrelada base del masclisme hegemònic, i la màxima expressió de la virilitat i del triomf i imposició de l’home sobre la dona.

Els homes igualitaris i feministes que com jo, tenim molt clar que el masclisme i el gènere masculí en general, som a l’origen de l’existència i explotació dels cossos de les dones pel mercat de l’explotació sexual, treballem per fer palesa la necessitat de trencar aquesta normalització social de la prostitució com a “servei” i advoquem per estigmatitzar al comprador de sexe.

La persecució, penalització i establiment de multes amb elevades quantitats i penes de presó i privacitat de llibertat als clients-puteros reincidents i als proxenetes explotadors, són algunes de les armes més eficaces de les que podem dotar a les lleis al nostre país, per combatre l’existència d’una demanda fonamentalment masculina, i com he dit abans, socialment normalitzada.

El creixement continuat de casos de tracta i explotació de persones abocades al mercat de la prostitució, la creixent existència d’un mercat de sexe ocult en pisos turístics o locals legalitzats, reflecteixen que la nostra legislació no és prou contundent amb el proxenetisme i la compra de sexe.

En paraules del coordinador d’estrangeria de la Fiscalia General de l’Estat, Joaquín Sánchez-Covisa, resumint la realitat de la prostitució a l’Espanya actual, “és lícit avui, el que en temps del Quixot anomenàvem rufians , i que ara coneixem com a empresaris del sexe.

Considero un greu error al·ludir a la prostitució i associar-la a una oferta laboral, a una opció més de negoci econòmic o a una aventura empresarial. Aquest tipus de permissivitat, falsament progressista, equival a invisibilitzar no només aquesta xacra, sinó al manteniment d’un sistema que fragmenta la igualtat d’oportunitats i allunya l’esperança de la igualtat efectiva, en tant que estableix patrons de compra i venda, on la dona es converteix en la mercaderia.

Des del meu punt de vista, la pressió social sobre el client-putero és cabdal per acabar amb la prostitució, i per fer minvar la tracta de persones, i per tant, cal emprendre mesures legals contundents.

Però cal també entomar des de les institucions i els governs amb capacitat de gestió sobre la matèria, accions coercitives contra la compra de sexe, fent que de manera progressiva, es converteixi en un estigma social. Un exemple d’aquestes accions de pressió seria l’elaboració i publicació de llistes d’explotadors i clients de la compra de sexe, sancionats o multats per aquest motiu, especificant si així fos el cas, la reincidència en el delicte.

Lluís Fuentes Alba

Coordinador General

Homes Igualitaris Socialistes